Vés al contingut

Emiel Pauwels

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmiel Pauwels
Biografia
Naixement22 desembre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Bruges (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 2014 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Causa de morteutanàsia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióatleta Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivallançament de disc
salt d'alçada
llançament de javelina Modifica el valor a Wikidata

Emiel Pauwels (Bruges, 22 de desembre de 1918 - Bruges, 7 de gener de 2014) fou un atleta de salt d'alçada, llançament de disc i javelina flamenc, conegut per ser l'atleta més longeu del món al seguir competint fins als 95 anys.

Al novembre de 2013, quan va conèixer que una malaltia l'obligava a canviar de vida i deixar de competir, decidí acollir-se a l'eutanàsia, d'acord amb una llei Belga del 22 de setembre de 2002 per adults que hagin expressat la seva voluntat de morir en experimentar un patiment físic o psíquic que no es pugui alleujar.[1][2]

Emiel es va acomiadar obrint les portes de casa seva els darrers dies de la seva vida, per tots aquells que van voler acomiadar-se d'ell, i celebrà una festa un dia abans de la seva mort rodejat dels seus estimats, entre ells el seu fill Eddy, i com una oda a la vida a on afirmà "sigueu feliços, com jo" i "ha estat la millor festa de la meva vida".

Campionat Europeu de veterans indoor 2013

[modifica]

Del 19 al 24 de març de 2013 se celebraren a Sant Sebastià els Campionats Europeus de veterans d'Atletisme a on Emiel participà i guanyà la prova de 60m en categoria de majors de 90 anys amb el seu rival i company de prova el finlandès Ilmari Koppinen. També participà en les proves de 200, 400, 800 metres i llançament de javelina.

Eutanasia a Bèlgica

[modifica]

El cas de Pauwels és poc representatiu dels motius d'eutanàsia que es donen a Bèlgica, segon país després d'Holanda que la va despenalitzar parcialment. Dels més de 1.000 que es fan anualment (l'1% de les morts) molt pocs són deguts a haver viscut el suficient i preferir marxar abans d'enfrontar-se a una malaltia sobrevinguda. La majoria corresponen a malalties molt greus, en fase terminal.[1][3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Abellán, Lucia «L'home de les mil medalles acaba la carrera» (en castellà). El País, 12-01-2014 [Consulta: 13 gener 2014].
  2. «L'atleta més ancià de Bèlgica se sotmet a l'eutanàsia» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], Vida, 07-01-2014 [Consulta: 14 gener 2014].
  3. «Belgica arriba rècord de eutanàsies, en ple debat a ampliar als menors» (en castellà). ABC, 07-02-2013 [Consulta: 14 gener 2014].

Enllaços externs

[modifica]